CARLES ALFARO HOFMANN (1960)

Entre el 1977 i el 1981 segueix estudis i seminaris d' interpretació a càrrec d'Antonio Diaz Zamora (València), Odin Teatret (Dinamarca), Roy Hart Theatre (França), Faunus Theatre (Dinamarca) Firlenfanz (Alemanya), Martin Adjemián, Jesús Aladrén (Madrid)...

El 1982 funda la companyia Moma Teatre a València i estrena The Knack, d'Ann Jellicoe, dirigida per Martin Adjemián, en el qual intervé com a actor i ajudant de direcció. L' any següent, amb la mateixa companyia, dirigeix el seu primer muntatge, en el que també actua: El malalt imaginari, de Molière.

Es diploma com a director per The British Theatre Assotiaton for Directors and Drama Instructors, l'any 1985. Participa com a ajudant de direcció en Sueño de una noche de verano, dirigida per Franzisca Aarflot, en Oslo. En 1986, col·labora com a ajudant de direcció en Poeta en Nueva York, de Federica García Lorca, dirigida i produïda per Joaquin Hinojosa.

En 1986, amb Moma Teatre, intervé com a actor, director i dissenyador de l'espai escènic i la il·luminació en El Montaplatos (1987) de H. Pinter, com a director  i dissenyador de l' espai escènic i la il·luminació en La Cantant Calba (1991) d'E. Ionesco, dirigida per J. Hinojosa.

Al 1990, treballa com a director en Entre els porcs, d'Athol Fugard, del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, en El cas Woyzeck, de G. Büchner (1992), amb Moma Teatre, Quijote de Bambalina Titelles.

És adjunt a la direcció en La vida es sueño (1988), de Calderón de la Barca, dirigida per Franzisca Aarflot a Oslo i en Una llamada para Pirandello (1991) de A. Tabuchi, producció del CentRo Dramático Nacional, dirigida per J. Hinojosa.

Dissenya l'escenografia d'El Mussol i la Gata (1989) de Pavana-Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana. També va col·laborar en Quimera y Amor de don Perlimpliín con Belisa en su jardín (1990), de  García Lorca, dirigida i produïda per José Luis Gómez.

En 1993 va dirigir i dissenyar l'espai escènic i la il·luminació de Metro, de Paco Sanguino i Rafael Gonzalez, per a Moma Teatre. Aqueix any obté dins els Premis de Teatre de la Generalitat Valencia, el premi millor direcció per l'espectacle El cas Woyzeck. Al 1993, dobté l' accesit com a millor director per El cas Woyzeck per l'Associació de Directors d'Escena.

El 1994 dirigeix i dissenya tant l' espai escènic com la il·luminació de l' espectacle Borja-Borgia de Manuel Vicent, Moma Teatre.

El 1995, dins els Premis  Teatres de la Generalitat Valenciana, el premi a la millor direcció per l'espectacle Metro, de Paco Sanguino i Rafael González. Dirigeix i dissenya espai escènic i il·luminació de l' obra Càndid, una coproducció de Moma Teatre i Talleret de Salt.

 

En 1996 obté, dins els premis de Teatres de la Generalitat Valenciana, el premi a la millor direcció per Càndid i el premi a la millor il·luminació per Borja-Borgia. També dissenya l'espai escènic i la il·luminació de les obres de la Lliçó, de Ionesco, per a Moma Teatre, i Per què moren els pares? de Carles Alberola, per a Albena produccions. Igualment, dirigeix i dissenya l'espai escènic i la il·luminació dels espectacles El Muntaplats, de Harold Pinter, i l' Urinari, de Paco Sanguino per a Moma Teatre.

Petit Pierre, de Suzanne Lebeau. Bambalina Teatro Practicable.2013
L'estranger, d'Albert Camus. Teatre Lliure.2013

En 1997 dirigeix i dissenya l'espai escènic i la il·luminació de l'obra Las sillas, d' Eugène Ionesco, per al Teatro de la Abadía, amb José Luis Gómez i Verónica Forqué. El mateix any obté dins els Premis de la Generalitat Valenciana, el premi a la millor il·luminació per la Lliçó. El 1997 s'inaugura la sala Espai Moma a València, sota la seua direcció artística, i dirigeix i dissenya l' espai escènic i la il·luminació de l' obra L'Altre, de Paco Zarzoso, per a Moma Teatre.

El 1998 obté, dins els Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana, el Premi a la millor il·luminació L'altre. Dissenya l'espai escènic i la il·luminació de les obres Joan el Cendrós, de Carles Alberola i Roberto García, per Albena Teatre i Los Hermanos Pirracas en Nemequitepà, d'Esteve i Ponce.

El 1999 dissenya l'espai escènic i la il·luminació de l'obra Besos de Carles Alberola i Roberto García, per a Albena Produccions. Dirigeix i dissenya l'espai de Los misterios de la ópera de Javier Tomeo, per a geografias teatro. Dirigeix i dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Càndid , de Voltaire, per a Moma teatre, que obté el premi de l Crítica a la Millor escenografía 1999/2000. també dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Naturalesa i propósit de l'Univers, de Durang, per a Moma Teatre.

El 2000 dirigeix i dissenya l'espai escènic, il·luminació i dramatúrgia de Varietés a la Cuina, un espectacle de Carles Alfaro per a Moma teatre. Codirigeix i dissenya espai escènic,dramatúrgia i interpreta Nascuts Culpables ,basat en un recull d'entrevistes reals fetes a fills i nets d'antics nazis de P. Sichovsky , per a Moma Teatre. Espectacle que va rebre el premi de la Crítica Valenciana al millor espectacle de la temporada 1999-2000, premi de la Crítica de l'Avenç, de Barcelona, Cultura 2000, premi a la millor direcció escènica i millor espectacle de Teatres de la Generalitat Valenciana 2000, i premi Max a l'espectacle revelació 2000. Dissenya l'espai escènic de El Jardí de les delícies, de Jaume Policarpo.

El 2001 dirigeix i dissenya l'espai escènic i la il·luminació d' Incendiaris, de Max Frisch, per a Moma teatre. Dissenya la il·luminació de Paraules en Penombra de Gonzalo Suárez, coproducció d'Albena Produccions i Moma teatre. Dirigeix Jaioak Errudun (Nacidos culpables) de P. Sichrovsky, coproducció de Tanttaka Teatroa i Moma Teatre.

El 2002 dirigeix i dissenya l'espai escènic i la il·luminació de La caiguda, d'Albert Camus per a Moma Teatre, en coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, amb la qual ha obtingut cinc premis de la crítica valenciana, el premi "Butaca" de Barcelona al millor actor i tres premis de teatres de la Generalitat. Dirigeix, dissenya l'espai escènic i il·luminació de Quatre històries de Pinter. de Harols Pinter, per a Moma Teatre. Dissenya l'espai escènic i il·luminació de Spot, de Roberto García , i de Cosí fan tutte, de Wolfang A. Mozart.

 

 

La Caiguda, de Albert Camus. Moma Teatre Teatre Nacional de Catalunya.2002
El lindo Don Diego. 2014 El lindo Don Diego. de A. Moreto. Compañía Nacional Teatro Clácico.2012
Atchúusss!!!. Sobre textos humorísticos de Chéjov.
Carles Alfaro

El 2003 dirigeix i dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Les Llums, de Howard Korder, per a Moma teatre i de L'escola de dones, de Molière, per al Teatre Nacional de Catalunya. Dissenya espai escènic i  il·luminació de Lisístrata, de Aristófanes, dirigida per Carles Santos. Obté el Premi Max de les Arts Escèniques , millor escenografia, i finalista a la millor direcció  per La Caída; al millor espectacle i millor escenografia dels Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana per La Caiguda, i el IV Premi Internacional Alberic, Premis de la Crítica de l' Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, per la trajectòria de 20 anys.

El 2004 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Don Giovanni, de W. A. Mozart, per a l'Institut de la Música.

El 2005 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de La Controversia de Valladolid, de J.C. Carrière, per a Bitó i de Ròmul el Gran, de F.Durrenmatt, per al Teatre Nacional de Catalunya. Dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Almenos no es Navidad, de Carles Alberola, per a Albena Produccions.

El 2006 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Les Noces de Fígaro, de W.A.Mozart, per a l'Institut Valencià de la Música i El Portero de Harold Pinter, per al Teatro de la Abadía.

El 2007 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Què va passar Wanoulelé? de L. Nabulsi, per a Moma Teatre.

El 2008 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Tio Vània de Anton Chejov, per al Centro Dramàtico nacional i Macbethladymacbeth, de W. Shakespeare, per al Teatro eEpañol.

El 2009 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Traïció de Harold Pinter, per al Teatre Lliure i La Calesera, de Francisco Alonso, per al Teatro de la Zarzuela.

El 2010 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de El arte de la comedia, de Eduardo de Filippo, per al teatro de la Abadía, per el qual obté el premi ADE (Asociación de directores de escena)al 2010 i premi finalista Max de las Artes escénicas, per a la millor direcció, i millor espectacle. Al 2010 també dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Que tinguem sort! de Carles Alberola, per a Albena Teatre.

El 2011 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de José K, de Javier Oryizuna coproducció de Studio teatro i Festival de temporada Alta.

El 2012  dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació El Lindo Don Diego, de A. Moreto, per a la Compañia Nacional de Teatro Clásico.

El 2013 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de L'Estranger, d' Albert camus, per al teatre LLiure, i Petit Pierre, de Suzanne Lebeau, per a Bambalina Teatro Practicable.

El 2014 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Éramos tres hermanas de J. Sanchis Sinisterra, per al teatro de la Abadía, i dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Maror (ópera) de Maestro Palau dirigit per Antonio Díaz Zamora, per al Palau de les Arts.

Al 2015 dirigeix, dissenya l'espai escènic i la il·luminació de Atchúusss!! a partir de contes de Chejov, per a Pentación, per el qual obté el Premi Ceres a la millor direcció d'escena.

 

 

 

 

José K., de Javier Ortiz. Studio Teatro S.L. Temporada Alta. Girona.2011

CURRICULUM

Carles Alfaro CV .pdf
Documento Adobe Acrobat [633.4 KB]
Carles Alfaro CV complet CASTELLÀ.pdf
Documento Adobe Acrobat [316.3 KB]