Inèrcia va ser un espectacle impactant. Inquietant, fins i tot en els seus moments més innocus. Recorde molt especialment l’ambient, el clima creat per una il·luminació que Carles Alfaro mateix no dubta en definir de atrevida:”Llevat d’uns llums zenitals situats com illes en l’espai, no hi havia cap altre focus penjat, (...) L’espai escènic era la sala de treball mateixa de la companyia, que estava pintada de negre. Sobre aquestes parets “els xiquets d’una guarderia, situada al segon pis del nostre edifici, baixaren un dia a pintar-les amb clarió” i els actors mateixos es lliuraven a aquesta práctica-traçar-hi ratlles, escriure noms, o fer dibuixos de tal infantil- tot al llarg de la representació.

Rodolf Sirera.

Inèrcia. Moma Teatre 1982-2002.

 Vint anys de coherència. Edició de Josep Lluís Sirera. Ed. Bromera.

INÈRCIA             (1988)

Creació col·lectiva de Moma Teatre

 

Direcció: Carles Alfaro

 

Poemes: Pep Ricart i Carles Alfaro

Música: Arvo Pärt

Cartell: Moma Teatre

 

REPARTIMENT

 

Inés Diaz

Cristina Garcia

iolanda Garcia

Joan Giralt

Empar Sanjuan

Paco Zarzoso