La vida es sueño [vv.105-106]

Adaptació de l'obra de Calderón de la Barca.

 

 

Repartiment:


BasilioVicente Fuentes
SegismundoAlejandro Saá
RosauraRebeca Valls
ClotaldoEnric Benavent


Direcció: Carles Alfaro

Adaptació i dramaturgia: Carles Alfaro i Eva Alarte

Escenografia: Carles Alfaro i Felype de Lima

Vestuari: Felype de Lima

Iluminació: Carles Alfaro

Música original i Espai de So: Joan Cerveró

Disseny de so: Luis López de Segovia

Fotografia: Jordi Pla

Caracterització: Inma Fuentes

Ajudants de direcció: Ferran Català i Eva Alarte

Assistent de direcció: Pablo Ricart

Coordinació tècnica: Rubén Zamorano

Maquinària: Carlos Tomás

Regidoria: Carlos Barahona

Ajudant de producció: Maribel Pérez

Producció executiva: Ferran Català

 

SINOPSI

 

                  

              Un rei, trastornat per la mort de la seua dona el mateix dia en que va a donar a llum al seu primogènit, da crèdit a la interpretació de les ciencies astrals que determinen la feresa del nascut i la conseqüent debacle que el seu reinat comportaria. Aterrat, amaga la seua existència aillant-lo en un tancament del que sols s'ocupa el seu més fidel cortesà. Tanmateix, trenta anys més tard, arribada l'hora de nomenar un hereu a la seua corona, es questiona si va cometre un error i decideix eixir de dubtes posant a prova al monstre que ha estat alimentant en l'obscuritat... Mentre, accidentalment, algú irrompeix a la cel·la alterant l'hermetisme establert.

 

 

 

Duració aproximada: 1h 40' (sense descans)

 

¿Qui és amo dels seus somnis? ¿Qui tria el seu desti?

¿Pot l'home decidir, al seu albir, el camí?

¿És desig o és raó, el que ens guia i orienta?

¿És amor o és ambició, el que al nostre èsser encoratja?

 

 

ADAPTACIÓ I DRAMATURGIA

 

            ¿Què ens distingueix de la bestia que encarna les nostres passions? ¿Com la gobernem? ¿És la rao una repressió que ens permiteix viure en societat? ¿Pot un èsser abandonat al seu propi raciocini no engendrar el monstre? ¿Hi ha alguna cosa més contemporània que un home que es questiona la injustícia que l'oprimeix, la llibertat a la que aspira, la bellesa a la que desitja pertànyer?

 

 

            La nostra proposta aspira a donar una volta de femella a les reflexions que l'autor plantetja, a fi d'actualitzarles a través d'una nova exploració que ens permiteix portar a escena una proposta catalitzadora de les llínies mestres traçades pel seu esperit crític amb la realitat social de l'època: Les societats canvien els seus dogmes i sistemes de govern, però les seus controvèrsies continuen sent les mateixes que Calderón proposa. Eixes dualitats inagotables són els eixos de reflexió que ens guien:

 

  • Lliure albir / destí, com a oposició entre les presuncions de la condició humana com resultat de la llibertat d'elecció o del condicionament marcat des del seu naixement i el seu hàbitat (social, cultural, emotiu...);
  • Llei "divina" / llei natural, com a contrast entre la imposició gobernativa generalitzadora i l'ús individualitzat de la raó;
  • Somni / vigilia com fèrtil metàfora de la dualitat inconsciència/consciència del propi èsser, l'ànima, el desig... i la incapacitat per agarrar la volàtil temporalitat en la que es desenvolupa la ment.

 

Desitgem que l'espectador ens acompanye en aquest viatje interior, un recorregut poètic a través de les entranyes dels quatre personatjes (en concatenació circular: -Segismundo-Rosaura-Clotaldo-Basilio-) als que circunscrivim el text. Aprofundim així a un territori encara més fèrtil i ric de matissos, que aclareix els paral·lelismes en les relacions paterno-filials establertes entre Basilio-Segismundo y Clotaldo-Rosaura, les ausències (tant de dits pares respecte als seus fills, com de les seues respectives dones amb ells: Clorilene-Basilio i Violante-Clotaldo) amb les seues corresponents contradiccions i conseqüències, les atraccions dels pols extrems, els enfrontaments antagònics...

 

A un context al que s'impossen els interessos de l'estat, optem per investigar la trascendència del perpetu enfrontament del individual enfront al públic, focalitzant en la mirada de cadascú dels quatre personatjes interdependents, en les seus relacions creuades, a la seua tragèdia personal i al mode en que estes determinen les seus actuacions socials. 

 

Les divisions espai-temporals que el clàssic va proposar, es fonen ací en un temps i espai sense solució de continuitat, a on les percepcions són el fruit de la posició cojuntural de cadascú dels subjectes implicats, i de les interrelacions que aquest vaja teixint o desteixint amb la resta.

 

Així, en aquest trànsit entre el que pareix cert i el que se'ns antulla irreal, pot succeïr que: la cel·la dissenyada per la repressió animalesca es convertisca en palau; el reu es transforme en príncep i els seus carcellers en súbdits; la llei divina es revele superstició; la bèstia faça ostentació de cordura; l'assenyat s'entrega a la vehemència; l'observador siga espiat; el somni es confonga amb la realitat... i tot el contrari.

L'actualitat poètica de Calderón ens permiteix volar més enllá del llenguatge del Segle d'Or, deixant que, l'atemporalitat de les seus imatges i la intel·ligent riquesa dels seus versos, ens transporte fins la reinterpretació del nostre present vital.

 

Submergir-se en l'univers de La vida es sueño suposa, perquè, desprende's dels prejudicis imperants, per a sentir, en primera persona, el bategar dels èssers que ens habiten. Potser així arribem a entendre als nostres "altres", èssers que no posseïxen per un instant, que ens fa viure plenament altra realitat, que no és més que la nostra pròpia i descarnada realitat... ¿somniada? ¿inventada? ¿desitjada? 

 

Esta es la bellesa i l'actualitat del nostre clàssic. Un alè, un crit, un interrogant, un apassionant viatje al centre de la nostra emoció més íntima.

Una coproducció de Moma Teatre, Teatros Del Canal i Diputació de València

Amb la col·laboració de Fuentes de la Voz